L’espera i les estacions de tren

PROJECTE D’STREET PHOTOGRAPHY

Miro l’hora que és i em trobo corrent neguitosa pel Born amb una maleta de 25 quilos. Arribo a temps, realment arribo amb quasi vint minuts d’antelació. M’espero, m’espero i miro la pantalla per veure quina via és, però no apareix.

L’espera m’ha ensenyat que la vida està repleta de temps morts, i que aquests hi són perquè aprenguem a gaudir de la inquietud ansiosa de “perdre el temps”.

L’espera també forma part del viatge.